Aula intercultural

http://www.aulaintercultural.org/rubrique.php3?id_rubrique=15

He trobat aquesta pàgina web a Internet, la qual és una aula intercultural on hi han diferents apartats: eines didàctiques, biblioteca digital, segones llengües, racisme i xenofòbia i TIC.

A l’apartat d’eines didàctiques ens informa de diferents temes a tractar sobre la interculturalitat.

A la biblioteca digital es poden escollir diferents temes i ens recomanen llibres segons els nostres interessos.

A l’apartat de segones llengües, ens ofereixen alguns llibres en altres idiomes diferent al nostre.

Al racisme i xenofòbia i TIC també són aspectes relacionats per ajudar als alumnes d’altres cultures.

M’ha semblat interessant trobar aquesta pàgina, ja que crec que està molt ben estructurada i a la gent que hi estigui interessada li pot ser útil. A més, cal dir que la pàgina es te la possibilitat de posar-se en diversos idiomes: català, castellà, gallec, anglès, francès, italià i portuguès.

Un idioma per aprendre a cosir

http://www.elpais.com/articulo/espana/idioma/aprender/coser/elpepuesp/20111021elpepunac_4/Tes

Aquest, és un clar exemple de com la societat posa traves a la població estrangera per dificultar-los la integració.

Ells, com qualsevol altre persona, volen inserir-se a la societat com un ciutadà més. Al seu país d’origen tenen dificultats per subsistir i arriben a un altre país amb motivació i ganes per tirar endavant amb la seva família.

En aquest cas, aquestes dos dones, encara que tinguin dificultats a l’hora d’expressar-se en castellà, s’esforcen per tal que se’ls hi entengui, ja que elles entenen l’idioma sense cap problema.

Totes dos han treballat a altres treballs i per tant, tenen capacitat per tal de comunicar-se.

Fent referència al taller, el fet que la professora els hi posi tantes traves per poder continuar al taller són excuses perquè elles mateixes s’ha informat i no posa en cap lloc que per tenir problemes a l’hora d’expressar-se en castellà no hi poden continuar. El taller tracta sobre cosir, i no sobre tenir coneixements en llengua i matemàtiques. Cal dir, que aquestes dones aprendrien l’idioma amb un breu curs de formació perquè són intel·ligents, ja que afirmen que han ajudat a aprendre matemàtiques a persones autòctones que feien el curs. Cal dir, que si han sabut explicar-li a les companyes del taller exercicis de matemàtiques i s’han pogut entendre, tan malament no parlaran el castellà. Com ja he citat anteriorment, han treballat en altres llocs i per tant, han estat de cara als clients i han pogut comunicar-se sense cap tipus de problema. A més, tenen testimonis que poden afirmar que saben comunicar-se adequadament en castellà.

Desgraciadament, aquesta professora sembla ser que s’ha sortit amb el que volia, i ara aquestes dos dones pateixen una situació econòmica molt greu. Les persones immigrants fan tot el que poden per tal d’incluir-se a la societat però, a molts d’ells no se’ls hi donen facilitats, si no tot el contrari.

A aquesta professora del taller li preguntaria:

- Què hi ha de dolent en que dos dones de cultures diferents a la nostra vulguin inserir-se a la societat?

El jove que va tornar lotería a Bilbao denuncia una agressió racista

http://www.lavozdegalicia.es/espana/2011/12/27/00031325001337736666433.htm

El fet d’haver tornat uns dècims de loteria va fer a aquest jove sigués respectat i admirat per moltes persones. A més, és una persona que no ha comés cap tipus de delicte ni accions semblants si no, tot el contrari, és un noi que treballa a una perruqueria, un noi com qualsevol altre. Tot i això, sembla ser que no és motiu suficient per tal de poder incluir-se correctament a la societat, ja que pel simple fet de ser diferent en quant a la raça, fa que se li prohibeixin certes coses, com pot ser l’entrada a un bar i, no contents per no deixar-li entrar, els guàrdies de seguretat el van agredir.

De la notícia, vull destacar la conclusió final que fa:

Esta organización ha expresado su disgusto por la importancia que los medios de comunicación dieron en su día al país de origen del joven cuando devolvió la lotería porque «profundiza» en la división entre autóctonos e inmigrantes y entre «inmigrantes buenos y malos».

Potser el mitjans de comunicació van donar massa importància a aquest fet i a persones que són racistes (com poden ser els guàrdies de seguretat) no els hi va semblar bé i, han fet mal a la persona en qüestió quan han tingut la oportunitat. El fet d’agredir a aquest jove, no es sap amb quina finalitat s’ha fet, però fer-li un mal físic no solucionarà les bones accions que ha fet i que pot tornar a fer. Sigui una persona autòctona o una persona immigrant poden dur a terme accions tant positives com negatives, la diferència no és racial si no el sentiment empàtic que té cadascú i el fet de ser una bona persona i tenir un bon cor.

La notícia dona rellevància a que els mitjans de comunicació han donat molta importància a la primera notícia i això pot implicar que s’accentuïn les diferències, fent referència al racisme. Els mitjans de comunicació ho farien amb la finalitat de trencar el pensament que es té sobre la immigració, ja que aquí a Espanya està considerada com a negativa, però potser han dona massa significació.

Jo no sóc racisa però...

Aquest, és un vídeo de l’APM que he trobat que respon a la pregunta que vam respondre a principi de curs sobre si crèiem si la societat era racista o no. En aquest vídeo, hi han molt pocs participants però extreu el que pensa la gran majoria, ja que en comentaris que fa la gent, conversacions que s’escolten pel carrer, etc. Es veu clarament que és el que pensa la societat sobre la immigració.

Diuen que no són racistes però que cadascú ha d’estar al seu país. Normalment trobem que hi han aspectes positius de la immigració però la majoria de les vegades, la gent argumenta que hi ha més raons negatives que positives.

S’hauria de preguntar i fer estadístiques de perquè la gent pensa que la immigració és un pas enrere o un aspecte negatiu per a la societat, quins arguments són els principals.

Ni fàcil ni difícil

http://vimeo.com/21479751

Aquest curt, el qual està inscrit en un projecte educatiu europeu (Comenius – 3) és també, un projecte de sensibilització. A continuació, destacaré alguns aspectes que m’han semblat interessants.

Per una banda, quan Mustafà i Aicha estan al locutori parlant sobre els problemes que te la gent diuen que s’ha de tenir coratge. Cada persona té uns problemes determinats i han d’afrontar-los. Tant Mustafà com Aicha volen ser uns ciutadans normals, tot i que tinguin una cultura diferent volen posar en pràctica els costums d’aquí encara que a la seva cultura ho facin de manera diferent. El fet que Mustafà es canviï d’equip de futbol per poder començar des de 0, després d’explicar als seus companys d’equip que es banyava amb calçotets perquè a la seva cultura és una falta d’educació banyar-se sense, en aquest sentit és com si renunciés a la seva cultura.

D’altra banda, quan Aicha es treu el vel i es posa roba de la seva amiga, té un doble sentiment, ja que es troba diferent perquè no està acostumada a vestir així, però es sent bé perquè li agrada i li fa inserir-se a la societat.

El fet que el Jordi, el noi que li agrada, pensi que ella no és catalana perquè porti vel no li agrada, i li contesta que perquè porti vel no significa que no pugui ser catalana. A més, quan el Jordi li pregunta si porta el vel per obligació, l’Aicha respon a la pregunta de moltes persones que pensen que ho porten perquè la seva cultura els hi obliga. Tant ella com el Mustafà volen trencar amb estereotips de la gent.

Finalment, el Jordi acaba sabent que l’Aicha era la noia que es va fer passar per la Sandra al locutori i es sent orgullós d’haver pogut veure els seus cabells.

El missatge que dona aquest curt, és que cada persona és diferent i algunes són capaces de renunciar a la seva cultura per tal d’inserir-se a la societat i no tenir cap tipus de problema.

He trobat unes imatges que m’ha semblat interessant comentar-les:

La primera, és la dels 3 nens petits, 2 d’ells són blancs, vestits amb un pijama blanc i al bressol i el del mig, que és de raça negra, l’han vestit com si fos un escombraire. La societat a la qual vivim sol discriminar a les persones amb el més mínim detall i, amb aquesta mateixa imatge, han fet altres versions vestint a aquest nen de paleta, entre d’altres. Tot i així, crec que ser escombraire o paleta no són oficis que es poden menysprear, ja que cada ofici aporta molt a la societat.

La segona imatge, il·lustra el famós Tin-tin (dibuixos que desprenen esperit racista). A la il·lustració es pot veure com Tin-tin és transportat per uns quants homes de raça negra. Aquests dibuixos són creats per a nens petits i aquestes imatges no són prou adequades per a ells.

Finalment, he trobat una marca famosa el logtip de la qual amaga publicitat subliminal racista. Aquesta marca és Coca-cola i si es posa en vertical, es pot veure com una persona de raça blanca amb un tupè, escup a una persona de raça negra (representada amb uns llavis més grossos).
Durant tot el dia, estem sotmesos a molta informació i publicitat que amaga informació subliminal de la que no ens adonem però que aconsegueix manipular-los.

Un marroquí torna 400 dècims de loteria

Aquesta noticia pot haver sorprès a moltes persones que estan en contra de la immigració.

El fet que es tornin, en temps de crisi, uns dècims de loteria valorats en una gran quantitat de diners pot ser o semblar a molta gent un símbol de bona educació i d’una persona empàtica amb uns valors increïbles.

Per a persones en contra de la diversitat cultural, aquesta acció que ha estat portada a terme per una persona marroquí, pot tenir dos possibles reaccions: pensar que és impossible i que deu haver estat una equivocació o bé, canviar d’opinió envers aquest tema i pensar que hi ha bones persones, tant autòctones com nouvingudes, com dolentes.

La societat d’avui dia, sol qualificar com a culpable a qualsevol persona immigrant quan succeeix algun fet negatiu. No s’ha de jutjar a la gent sense abans conèixer-la.