Aquest curt, el qual està inscrit en un projecte educatiu europeu (Comenius – 3) és també, un projecte de sensibilització. A continuació, destacaré alguns aspectes que m’han semblat interessants.
Per una banda, quan Mustafà i Aicha estan al locutori parlant sobre els problemes que te la gent diuen que s’ha de tenir coratge. Cada persona té uns problemes determinats i han d’afrontar-los. Tant Mustafà com Aicha volen ser uns ciutadans normals, tot i que tinguin una cultura diferent volen posar en pràctica els costums d’aquí encara que a la seva cultura ho facin de manera diferent. El fet que Mustafà es canviï d’equip de futbol per poder començar des de 0, després d’explicar als seus companys d’equip que es banyava amb calçotets perquè a la seva cultura és una falta d’educació banyar-se sense, en aquest sentit és com si renunciés a la seva cultura.
D’altra banda, quan Aicha es treu el vel i es posa roba de la seva amiga, té un doble sentiment, ja que es troba diferent perquè no està acostumada a vestir així, però es sent bé perquè li agrada i li fa inserir-se a la societat.
El fet que el Jordi, el noi que li agrada, pensi que ella no és catalana perquè porti vel no li agrada, i li contesta que perquè porti vel no significa que no pugui ser catalana. A més, quan el Jordi li pregunta si porta el vel per obligació, l’Aicha respon a la pregunta de moltes persones que pensen que ho porten perquè la seva cultura els hi obliga. Tant ella com el Mustafà volen trencar amb estereotips de la gent.
Finalment, el Jordi acaba sabent que l’Aicha era la noia que es va fer passar per la Sandra al locutori i es sent orgullós d’haver pogut veure els seus cabells.
El missatge que dona aquest curt, és que cada persona és diferent i algunes són capaces de renunciar a la seva cultura per tal d’inserir-se a la societat i no tenir cap tipus de problema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario