Emergència de nacionalismes i indigenismes

Les eleccions generals relacionades amb la immigració és un tema molt debatut, amb moltes opinions diverses. A classe, hem estat debatent aquest tema, ja que les eleccions generals s’aproximen. Al debat, han hagut una gran diversitat d’opinions i, s’ha iniciat a partir d’unes condicions que han proposat unes companyes. Les condiciones més tractades eren: tenir coneixements i el temps de residència.

Pel que fa al tema de coneixements, a la població autòctona hi ha gent que sap i entén sobre política i gent que no tot i així, tenen el dret de votar per tant, aquest tema, ho enfocaria més cap al fet de tenir-ne coneixements del país com per exemple, saber que necessita, saber les millores que calen, etc.

El temps de residència és com ho diu la llei, quan es portin uns anys determinats empadronat al país suposa que ja s’està preparat/da per votar perquè es tenen els coneixements adequats.

Va sorgir la idea de fer un examen per tal de que poguessin votar, examen que la població autòctona no ho hauria de fer perquè convalidaria amb el títol del graduat d’ESO.

En conclusió, és un tema que conta amb una gran diversitat d’opinions i actualment, el que diu la llei és que han de tenir un mínim d’anys d’empadronament per tal de poder votar a les eleccions generals, ja que a les municipals si que poden votar.

Segons la meva opinió, crec que el fet de portar un mínim d’anys empadronats al país és adequat ja que, d’aquesta manera veuen com funciona el país i tot. La idea de fer un examen ho veig massa precipitat, el vot és un dret que tenim pel fet de ser ciutadans per tant, el temps ho veig correcte però amb un examen no es pot decidir perquè et pot anar malament per moltes raons i aquest mètode d’avaluació no et pot treure un dret com aquest.

A continuació, adjunto una notícia relacionada amb el tema. Els vots del immigrants seran decisius en alguns ajuntaments.

http://www.ecosecuador.com/2011/05/los-inmigrantes-debutan-en-las.html

El dol migratori

http://infoinmigrantes.com/noticias/sin-papeles-sin-salud.html

Tal i com comentava a la darrera publicació, ja és dolorós el fet de marxar del teu lloc d’origen per buscar una vida millor perquè, quan arribes a un altre país, et treguin drets.

L’educació i la sanitat haurien de ser drets pel fet de ser persones. Em faig la pregunta següent:

• Com és possible que al món morin persones amb malalties a les quals es pot sobreviure prenent algun medicament?

Doncs, cada dia mor gent de països subdesenvolupats que es podrien salvar amb algun medicament existent i a l’abast de totes les persones dels països desenvolupats.

Com ja he dit, ens falta treballar molt més els conceptes d’empatia i solidaritat, sobretot el fet de portar-ho a la pràctica.

Centrant-me en la notícia, m’ha sobtat en gran mida, el fet que les persones irregulars a Grècia, solament poden accedir a alguns serveis d’urgència. És a dir, potser una persona es mor pel fet de ser irregular. Com volem accedir a la igualtat al món d’aquesta manera, si és per aquí, per la solidaritat per on hauríem de començar?

Una de les immigrants embaraçada que van arribar a Motril en patera da a luz

www.20minutos.es/noticia/1167402/0/inmigrantes-embarazadas/pateras/motril/

El fet que arribin a la costa andalusa o canària pateres amb homes, dones (entre elles algunes embarassades) i nens de l’Àfrica és un fet que podríem dir comú, sobretot a l’estiu.

Cada vegada que escolto o llegeixo una notícia d’aquestes, em ve al cap la mateixa pregunta:

Com deuen ser les condiciones de vida al seu país?

El fet de donar el pas i ficar-se en una barca per tal d’arribar a un altre país en busca d’una nova vida és molt complicat ja que, aquestes persones passen molts dies en una barca que va tan plena que gairebé no es poden moure, no porten ni aliments ni aigua per molts dies, no saben si arribaran al seu destí o si els passarà alguna cosa durant el trajecte, etc.

Les condiciones han de ser extremes per tal de fer això i encara que els països desenvolupats sabem la seva situació, no tenim ni solidaritat ni empatia per tal d’ajudar-los.

Globalització i processos migratoris

Un cop tenim aclarits els conceptes de multiculturalitat, interculturalitat; ismes, passem a parlar sobre els processos migratoris.

Primerament, m’agradaria centrar-me en els termes d’estranger, foraster, xarnego i immigrant ja que, la societat fa que d’unes paraules que poden ser sinònimes, tinguin significats diferents. A més, depenent del lloc geogràfic on et trobis també és diferent. Per exemple, quan es parla d’immigrant, es diu en un to despectiu; foraster es diu sobretot als pobles i xarnegos sóc jo ja que, el meu pare és asturià, la meva mare extremenya i jo sóc catalana. Tant el meu pare com la meva mare van venir aquí per trobar feina per tant, fluxos reversibles.

Hi ha molta diferència entre el pensament d’una persona que viu al poble i el pensament d’una persona que viu a la ciutat. A la ciutat, el fet de conviure amb immigrants i que tinguin costums i cultures diferents, la diversitat cultural es viu amb més menyspreu. Als pobles en canvi, com la gran majoria que viuen allà són autòctons, no tenen concepte de menyspreu cap als nouvinguts i si n’hi ha, com són pocs, no solen dir res.

He trobat una notícia vinculada amb el tema tractat a classe que m’agradaria compartir:

http://www.lne.es/opinion/2010/08/10/charnegos/953304.html

Catalunya té un gran número d’habitants xarnegos ja que, la majoria van haver de venir per qüestions de treball. Andalusos i extremenys són els que destaquen.

El tema tan tractat els últims dies sobre el problema taurí, afecta a xarnegos pel fet que els toros és una tradició espanyola des de fa molts anys i que, a la gran majoria d’espanyols agrada. No tan sols afecta a xarnegos perquè a Catalunya hi ha catalans no xarnegos als que també els agrada la tradició en qüestió.

Tot i que els hagin prohibit, les persones que estan a favor de la tradició taurina, lluitaran perquè es torni a practicar.