Globalització i processos migratoris

Un cop tenim aclarits els conceptes de multiculturalitat, interculturalitat; ismes, passem a parlar sobre els processos migratoris.

Primerament, m’agradaria centrar-me en els termes d’estranger, foraster, xarnego i immigrant ja que, la societat fa que d’unes paraules que poden ser sinònimes, tinguin significats diferents. A més, depenent del lloc geogràfic on et trobis també és diferent. Per exemple, quan es parla d’immigrant, es diu en un to despectiu; foraster es diu sobretot als pobles i xarnegos sóc jo ja que, el meu pare és asturià, la meva mare extremenya i jo sóc catalana. Tant el meu pare com la meva mare van venir aquí per trobar feina per tant, fluxos reversibles.

Hi ha molta diferència entre el pensament d’una persona que viu al poble i el pensament d’una persona que viu a la ciutat. A la ciutat, el fet de conviure amb immigrants i que tinguin costums i cultures diferents, la diversitat cultural es viu amb més menyspreu. Als pobles en canvi, com la gran majoria que viuen allà són autòctons, no tenen concepte de menyspreu cap als nouvinguts i si n’hi ha, com són pocs, no solen dir res.

He trobat una notícia vinculada amb el tema tractat a classe que m’agradaria compartir:

http://www.lne.es/opinion/2010/08/10/charnegos/953304.html

Catalunya té un gran número d’habitants xarnegos ja que, la majoria van haver de venir per qüestions de treball. Andalusos i extremenys són els que destaquen.

El tema tan tractat els últims dies sobre el problema taurí, afecta a xarnegos pel fet que els toros és una tradició espanyola des de fa molts anys i que, a la gran majoria d’espanyols agrada. No tan sols afecta a xarnegos perquè a Catalunya hi ha catalans no xarnegos als que també els agrada la tradició en qüestió.

Tot i que els hagin prohibit, les persones que estan a favor de la tradició taurina, lluitaran perquè es torni a practicar.