Tal i com comentava a la darrera publicació, ja és dolorós el fet de marxar del teu lloc d’origen per buscar una vida millor perquè, quan arribes a un altre país, et treguin drets.
L’educació i la sanitat haurien de ser drets pel fet de ser persones. Em faig la pregunta següent:
- Com és possible que al món morin persones amb malalties a les quals es pot sobreviure prenent algun medicament?
Doncs, cada dia mor gent de països subdesenvolupats que es podrien salvar amb algun medicament existent i a l’abast de totes les persones dels països desenvolupats.
Com ja he dit, ens falta treballar molt més els conceptes d’empatia i solidaritat, sobretot el fet de portar-ho a la pràctica.
Centrant-me en la notícia, m’ha sobtat en gran mida, el fet que les persones irregulars a Grècia, solament poden accedir a alguns serveis d’urgència. És a dir, potser una persona es mor pel fet de ser irregular. Com volem accedir a la igualtat al món d’aquesta manera, si és per aquí, per la solidaritat per on hauríem de començar?
No hay comentarios:
Publicar un comentario