El jove que va tornar lotería a Bilbao denuncia una agressió racista

http://www.lavozdegalicia.es/espana/2011/12/27/00031325001337736666433.htm

El fet d’haver tornat uns dècims de loteria va fer a aquest jove sigués respectat i admirat per moltes persones. A més, és una persona que no ha comés cap tipus de delicte ni accions semblants si no, tot el contrari, és un noi que treballa a una perruqueria, un noi com qualsevol altre. Tot i això, sembla ser que no és motiu suficient per tal de poder incluir-se correctament a la societat, ja que pel simple fet de ser diferent en quant a la raça, fa que se li prohibeixin certes coses, com pot ser l’entrada a un bar i, no contents per no deixar-li entrar, els guàrdies de seguretat el van agredir.

De la notícia, vull destacar la conclusió final que fa:

Esta organización ha expresado su disgusto por la importancia que los medios de comunicación dieron en su día al país de origen del joven cuando devolvió la lotería porque «profundiza» en la división entre autóctonos e inmigrantes y entre «inmigrantes buenos y malos».

Potser el mitjans de comunicació van donar massa importància a aquest fet i a persones que són racistes (com poden ser els guàrdies de seguretat) no els hi va semblar bé i, han fet mal a la persona en qüestió quan han tingut la oportunitat. El fet d’agredir a aquest jove, no es sap amb quina finalitat s’ha fet, però fer-li un mal físic no solucionarà les bones accions que ha fet i que pot tornar a fer. Sigui una persona autòctona o una persona immigrant poden dur a terme accions tant positives com negatives, la diferència no és racial si no el sentiment empàtic que té cadascú i el fet de ser una bona persona i tenir un bon cor.

La notícia dona rellevància a que els mitjans de comunicació han donat molta importància a la primera notícia i això pot implicar que s’accentuïn les diferències, fent referència al racisme. Els mitjans de comunicació ho farien amb la finalitat de trencar el pensament que es té sobre la immigració, ja que aquí a Espanya està considerada com a negativa, però potser han dona massa significació.

Jo no sóc racisa però...

Aquest, és un vídeo de l’APM que he trobat que respon a la pregunta que vam respondre a principi de curs sobre si crèiem si la societat era racista o no. En aquest vídeo, hi han molt pocs participants però extreu el que pensa la gran majoria, ja que en comentaris que fa la gent, conversacions que s’escolten pel carrer, etc. Es veu clarament que és el que pensa la societat sobre la immigració.

Diuen que no són racistes però que cadascú ha d’estar al seu país. Normalment trobem que hi han aspectes positius de la immigració però la majoria de les vegades, la gent argumenta que hi ha més raons negatives que positives.

S’hauria de preguntar i fer estadístiques de perquè la gent pensa que la immigració és un pas enrere o un aspecte negatiu per a la societat, quins arguments són els principals.

Ni fàcil ni difícil

http://vimeo.com/21479751

Aquest curt, el qual està inscrit en un projecte educatiu europeu (Comenius – 3) és també, un projecte de sensibilització. A continuació, destacaré alguns aspectes que m’han semblat interessants.

Per una banda, quan Mustafà i Aicha estan al locutori parlant sobre els problemes que te la gent diuen que s’ha de tenir coratge. Cada persona té uns problemes determinats i han d’afrontar-los. Tant Mustafà com Aicha volen ser uns ciutadans normals, tot i que tinguin una cultura diferent volen posar en pràctica els costums d’aquí encara que a la seva cultura ho facin de manera diferent. El fet que Mustafà es canviï d’equip de futbol per poder començar des de 0, després d’explicar als seus companys d’equip que es banyava amb calçotets perquè a la seva cultura és una falta d’educació banyar-se sense, en aquest sentit és com si renunciés a la seva cultura.

D’altra banda, quan Aicha es treu el vel i es posa roba de la seva amiga, té un doble sentiment, ja que es troba diferent perquè no està acostumada a vestir així, però es sent bé perquè li agrada i li fa inserir-se a la societat.

El fet que el Jordi, el noi que li agrada, pensi que ella no és catalana perquè porti vel no li agrada, i li contesta que perquè porti vel no significa que no pugui ser catalana. A més, quan el Jordi li pregunta si porta el vel per obligació, l’Aicha respon a la pregunta de moltes persones que pensen que ho porten perquè la seva cultura els hi obliga. Tant ella com el Mustafà volen trencar amb estereotips de la gent.

Finalment, el Jordi acaba sabent que l’Aicha era la noia que es va fer passar per la Sandra al locutori i es sent orgullós d’haver pogut veure els seus cabells.

El missatge que dona aquest curt, és que cada persona és diferent i algunes són capaces de renunciar a la seva cultura per tal d’inserir-se a la societat i no tenir cap tipus de problema.

He trobat unes imatges que m’ha semblat interessant comentar-les:

La primera, és la dels 3 nens petits, 2 d’ells són blancs, vestits amb un pijama blanc i al bressol i el del mig, que és de raça negra, l’han vestit com si fos un escombraire. La societat a la qual vivim sol discriminar a les persones amb el més mínim detall i, amb aquesta mateixa imatge, han fet altres versions vestint a aquest nen de paleta, entre d’altres. Tot i així, crec que ser escombraire o paleta no són oficis que es poden menysprear, ja que cada ofici aporta molt a la societat.

La segona imatge, il·lustra el famós Tin-tin (dibuixos que desprenen esperit racista). A la il·lustració es pot veure com Tin-tin és transportat per uns quants homes de raça negra. Aquests dibuixos són creats per a nens petits i aquestes imatges no són prou adequades per a ells.

Finalment, he trobat una marca famosa el logtip de la qual amaga publicitat subliminal racista. Aquesta marca és Coca-cola i si es posa en vertical, es pot veure com una persona de raça blanca amb un tupè, escup a una persona de raça negra (representada amb uns llavis més grossos).
Durant tot el dia, estem sotmesos a molta informació i publicitat que amaga informació subliminal de la que no ens adonem però que aconsegueix manipular-los.

Un marroquí torna 400 dècims de loteria

Aquesta noticia pot haver sorprès a moltes persones que estan en contra de la immigració.

El fet que es tornin, en temps de crisi, uns dècims de loteria valorats en una gran quantitat de diners pot ser o semblar a molta gent un símbol de bona educació i d’una persona empàtica amb uns valors increïbles.

Per a persones en contra de la diversitat cultural, aquesta acció que ha estat portada a terme per una persona marroquí, pot tenir dos possibles reaccions: pensar que és impossible i que deu haver estat una equivocació o bé, canviar d’opinió envers aquest tema i pensar que hi ha bones persones, tant autòctones com nouvingudes, com dolentes.

La societat d’avui dia, sol qualificar com a culpable a qualsevol persona immigrant quan succeeix algun fet negatiu. No s’ha de jutjar a la gent sense abans conèixer-la.

Unwatchable - Is your phone rape free?

M’han sorgit diverses qüestions una vegada he vist el vídeo i n’he reflexionat:

• En què pensen les persones que fan mal als altres sense cap tipus de raó?
• Perquè les persones fem que hi hagin guerres pel simple fet de conquistar territori o aconseguir algun material? Què és més important: una persona o un material?
• No seria tot més fàcil si tinguéssim un bona relació?

Tot i així, com que successos d’aquest tipus no solen passar aquí normalment la gent veurà el vídeo, se’n quedarà sobtat/da i possiblement se n’oblidarà. Això és el que no ha de succeir, ja que fets semblants passen diàriament al Congo, hem de mobilitzar-nos per frenar-ho d’alguna manera.

Em sembla increïble que un govern mani a l’exèrcit que destrossi un poble per tal d’aconseguir un material per fer mòbils mentre que als països desenvolupats la gent canvi de mòbil gairebé cada 3 mesos.

Aquestes injustícies es cometen i no hi ha cap tipus de justícia perquè les persones que ho manen i les que ho fan paguin pels seus actes.

Manipulació i domini

He trobat alguns vídeos que expressen clarament aspectes racistes que poden succeir en el dia a dia a la nostra societat.

En primer lloc, un vídeo on es mostra que exteriorment podem ser diferents però interiorment som iguals. Com ja he dit moltes vegades, tots som persones i tenim els mateixos drets i deures, el fet que ens diferenciem pel sexe, la raça, la manera de ser... no ha de considerar-se com a negatiu si no tot el contrari.

En segon lloc, i relacionant-ho amb l’activitat sobre l’estudi d’un cas sobre la immigració i els videojocs, he trobat un on es mostra el racisme, també apareix el concepte de manipulació i influència de quan som petits.

De petits, poden obligar-nos a fer coses amb les que no estem d’acord (en aquest cas, internat a la nena en una escola per evitar que estigui amb el nen amb el que els pares no volen que juguin junts) però quan creixem i madurem, farem el que volem i sentim.

Finalment, el tercer vídeo mostra com es poden manipular als nens petits fins al punt que pensin que la seva pròpia raça és pitjor o inferior a una altra. Crec que això s’hauria de denunciar, ja que afecta al creixement d’aquests nens i segurament tindran problemes d’autoestima seriosos.

¿Cuál es la situación de los hijos de inmigrantes en el Estado español?

www.canalsolidario.org/noticia/cual-es-la-situacion-de-los-hijos-de-inmigrantes-en-el-estado-espanol/27626

Tal i com ja he citat altres vegades, tothom som persones i per tant, hauríem de disposar d’uns drets mínims com són l’alimentació i la sanitat.

Doncs, hi ha menors d’edat immigrants que resideixen al nostre país, i degut a que no tenen una bona condició econòmica, els hi falten aliments per al dia a dia. És per aquest motiu que molts menors d’edat, tant immigrants com autòctons, no acabin els estudis obligatoris o bé, solament acabar-los no continuen formant-se pel fet de posar-se a treballar i ajudar a tirar endavant la família. El fet d’acabar els estudis tan aviat, els perjudica també en l’educació en altres àmbits com el de la salut sexual.

A més, per problemes sorgits a l’hora d’empadronar-se, hi han casos que por no tenir els papers en regla, els hi neguen la sanitat. És increïble que s’hi negui la sanitat a algú i posar en perill la salut d’una persona, sembla que és més important uns papers actualitzats que la vida d’una persona. Hauria d’haver alguna llei que dictaminara que la sanitat sigui un dret universal humà i que tothom pogués disposar d’aquesta en qualsevol moment. Tot i així, en temps de crisi com l’actual i amb retallades a la sanitat, la situació encara s’empitjora més i augmenta la gravetat de la situació.

Emergència de nacionalismes i indigenismes

Les eleccions generals relacionades amb la immigració és un tema molt debatut, amb moltes opinions diverses. A classe, hem estat debatent aquest tema, ja que les eleccions generals s’aproximen. Al debat, han hagut una gran diversitat d’opinions i, s’ha iniciat a partir d’unes condicions que han proposat unes companyes. Les condiciones més tractades eren: tenir coneixements i el temps de residència.

Pel que fa al tema de coneixements, a la població autòctona hi ha gent que sap i entén sobre política i gent que no tot i així, tenen el dret de votar per tant, aquest tema, ho enfocaria més cap al fet de tenir-ne coneixements del país com per exemple, saber que necessita, saber les millores que calen, etc.

El temps de residència és com ho diu la llei, quan es portin uns anys determinats empadronat al país suposa que ja s’està preparat/da per votar perquè es tenen els coneixements adequats.

Va sorgir la idea de fer un examen per tal de que poguessin votar, examen que la població autòctona no ho hauria de fer perquè convalidaria amb el títol del graduat d’ESO.

En conclusió, és un tema que conta amb una gran diversitat d’opinions i actualment, el que diu la llei és que han de tenir un mínim d’anys d’empadronament per tal de poder votar a les eleccions generals, ja que a les municipals si que poden votar.

Segons la meva opinió, crec que el fet de portar un mínim d’anys empadronats al país és adequat ja que, d’aquesta manera veuen com funciona el país i tot. La idea de fer un examen ho veig massa precipitat, el vot és un dret que tenim pel fet de ser ciutadans per tant, el temps ho veig correcte però amb un examen no es pot decidir perquè et pot anar malament per moltes raons i aquest mètode d’avaluació no et pot treure un dret com aquest.

A continuació, adjunto una notícia relacionada amb el tema. Els vots del immigrants seran decisius en alguns ajuntaments.

http://www.ecosecuador.com/2011/05/los-inmigrantes-debutan-en-las.html

El dol migratori

http://infoinmigrantes.com/noticias/sin-papeles-sin-salud.html

Tal i com comentava a la darrera publicació, ja és dolorós el fet de marxar del teu lloc d’origen per buscar una vida millor perquè, quan arribes a un altre país, et treguin drets.

L’educació i la sanitat haurien de ser drets pel fet de ser persones. Em faig la pregunta següent:

• Com és possible que al món morin persones amb malalties a les quals es pot sobreviure prenent algun medicament?

Doncs, cada dia mor gent de països subdesenvolupats que es podrien salvar amb algun medicament existent i a l’abast de totes les persones dels països desenvolupats.

Com ja he dit, ens falta treballar molt més els conceptes d’empatia i solidaritat, sobretot el fet de portar-ho a la pràctica.

Centrant-me en la notícia, m’ha sobtat en gran mida, el fet que les persones irregulars a Grècia, solament poden accedir a alguns serveis d’urgència. És a dir, potser una persona es mor pel fet de ser irregular. Com volem accedir a la igualtat al món d’aquesta manera, si és per aquí, per la solidaritat per on hauríem de començar?

Una de les immigrants embaraçada que van arribar a Motril en patera da a luz

www.20minutos.es/noticia/1167402/0/inmigrantes-embarazadas/pateras/motril/

El fet que arribin a la costa andalusa o canària pateres amb homes, dones (entre elles algunes embarassades) i nens de l’Àfrica és un fet que podríem dir comú, sobretot a l’estiu.

Cada vegada que escolto o llegeixo una notícia d’aquestes, em ve al cap la mateixa pregunta:

Com deuen ser les condiciones de vida al seu país?

El fet de donar el pas i ficar-se en una barca per tal d’arribar a un altre país en busca d’una nova vida és molt complicat ja que, aquestes persones passen molts dies en una barca que va tan plena que gairebé no es poden moure, no porten ni aliments ni aigua per molts dies, no saben si arribaran al seu destí o si els passarà alguna cosa durant el trajecte, etc.

Les condiciones han de ser extremes per tal de fer això i encara que els països desenvolupats sabem la seva situació, no tenim ni solidaritat ni empatia per tal d’ajudar-los.

Globalització i processos migratoris

Un cop tenim aclarits els conceptes de multiculturalitat, interculturalitat; ismes, passem a parlar sobre els processos migratoris.

Primerament, m’agradaria centrar-me en els termes d’estranger, foraster, xarnego i immigrant ja que, la societat fa que d’unes paraules que poden ser sinònimes, tinguin significats diferents. A més, depenent del lloc geogràfic on et trobis també és diferent. Per exemple, quan es parla d’immigrant, es diu en un to despectiu; foraster es diu sobretot als pobles i xarnegos sóc jo ja que, el meu pare és asturià, la meva mare extremenya i jo sóc catalana. Tant el meu pare com la meva mare van venir aquí per trobar feina per tant, fluxos reversibles.

Hi ha molta diferència entre el pensament d’una persona que viu al poble i el pensament d’una persona que viu a la ciutat. A la ciutat, el fet de conviure amb immigrants i que tinguin costums i cultures diferents, la diversitat cultural es viu amb més menyspreu. Als pobles en canvi, com la gran majoria que viuen allà són autòctons, no tenen concepte de menyspreu cap als nouvinguts i si n’hi ha, com són pocs, no solen dir res.

He trobat una notícia vinculada amb el tema tractat a classe que m’agradaria compartir:

http://www.lne.es/opinion/2010/08/10/charnegos/953304.html

Catalunya té un gran número d’habitants xarnegos ja que, la majoria van haver de venir per qüestions de treball. Andalusos i extremenys són els que destaquen.

El tema tan tractat els últims dies sobre el problema taurí, afecta a xarnegos pel fet que els toros és una tradició espanyola des de fa molts anys i que, a la gran majoria d’espanyols agrada. No tan sols afecta a xarnegos perquè a Catalunya hi ha catalans no xarnegos als que també els agrada la tradició en qüestió.

Tot i que els hagin prohibit, les persones que estan a favor de la tradició taurina, lluitaran perquè es torni a practicar.

Cultura i Diversitat Cultural

Després de tractar a classe temes com la cultura i diversitat cultural, he decidit informar-me més i buscar definicions sobre cultura, multiculturalisme i racisme.

Entenc per cultura, el conjunt de costums, hàbits, tradicions i normes a través dels quals una societat es manifesta.

D'altre banda, entenc per multiculturalisme, la coexistència de diferents cultures en el sí d'una mateixa entitat política territorial.

Finalment, entenc per racisme, la defensa del sentit racial d'un grup ètnic, especialment quan conviu amb altres.

A continuació, m'agradaria comentar la següent notícia que he trobat força interessant i relacionada amb l'assignatura i els temes tractats a classe.

http://www.lavanguardia.com/gente/20110914/54216112720/insultos-racistas-contra-la-angolena-elegida-miss-universo.html

On és reflexada la bellesa per a la societat?
Després d'haver llegit la notícia, és la pregunta que se m'acudeix ja que, al món hi ha diferents races i cadascuna té les seves característiques i costums.

Centrant-me més directament en la notícia:
Perquè una dona de raça negra no pot ser Miss Univers?
La resposta a aquesta pregunta crec que resideix en el fet que la societat considera a la raça negra com a inferior. Des de que aquesta raça va començar a ser esclavista se la considera per sota de totes les altres.
Com podem acabar amb aquesta concepció?
Aquesta idea d'inferioritat ve donada des de segles enrere per tant, serà difícil canviar-ho. Tot i així, s'ha de conscienciar a la societat que no hi ha races ni cultures millors o pitjors, tots som persones i tenim els mateixos drets. Aquesta concepció ja es va començar a donar fa anys, però tendim a referir-nos a la raça en qüestió amb símbols de menyspreu.

Els mitjans de comunicació, com la televisió, a moltes series es pot veure aquest menyspreu o rebuig i per tant, la societat es veu coaccionada i a la vegada influïda. A continuació, adjunto un vídeo d'una sèrie (Aida) on es veu clarament el tractament d'inferioritat i menypreu a altres cultures.

El número de extrangeros cae en Madrid 0,5 puntos de enero a junio

http://www.elpais.com/articulo/espana/numero/extranjeros/cae/Madrid/puntos/enero/junio/elpepuesp/20110926elpepunac_6/Tes

La crisi que actualment afecta a tots els països del món, afecta en gran mida al nostre país.

Aquest article es centra en els estrangers que resideixen a Madrid. Per una banda, el número d'immigrants a aquesta comunitat, s'ha reduït de gener a juny, les causes d'aquest fet són principalment: el gran número de parats, tots els despeses que hem de pagar sense disposar d'un sou, etc. Molts dels estrangers, la gran majoria, venen en busca de treball i d'un bon sou per poder millorar la seva qualitat de vida però si degut a la crisi es queden sense treball, alguns decideixen tornar al seu país esperant tenir més sort pel que fa a trobar treball.

D'altra banda, també es cita que els immigrants d'origen xinès continua augmentant i afirma amb rotunditat que són una població molt activa.

El que puc concloure d'aquesta notícia, és que la crisi ens afecta en major o menor mida a tots. Als que afecta en un grau més elevat han de sacrificar-se i intentar passar per aquests mal moments com es pugui.
Deu ser molt dur haver de marxar del teu país intentant cercar una bona qualitat de vida i quan més o menys t'adaptes al nou lloc, et trobes amb la necessitat d'haver de tornar al teu país perquè no trobes treball i tens més despeses que ingressos.

Salomón

El vídeo anomenat "Salomón" es situa en un poble del baix Aragó on fa un temps han arribat uns nois africans. Dos homes ancians d'allà ( Juaquín i Eusebio) són amics i Eusebio cada vegada que els veu pel carrer els mira amb menyspreu.
Juaquín i Eusebio juguen molt a la petanca i un dels nois africans (Bassir) després d'insistir unes quantes vegades aconsegueix poder jugar amb ells a la petanca (a Juaquín no li semblava mal que Bassir jugués amb ells però Eusebio al principi es negava). Finalment, tots tres formen un equip per jugar a les festes del poble a un torneig de petanca i Eusebio li deixa un joc de petanca a Bassir que pertanyia a un amic seu, Martín, que havia mort feia poc.
El dia del torneig Bassir no apareix i Eusebio el va a buscar a casa però li diuen que no està, que havia anat a treballar perquè el seu cap s'ho havia manat. Eusebio li diu a l'amic de Bassir que li digui que li regala el joc de petanca.
El vídeo es titula Salomón perquè Eusebio no s'enrecordava del seu nom i li va posar el de Salomón.

El que més crida l'atenció és que al principi, Eusebio tractava a Bassir amb menyspreu i després no, inclús li regala el joc de petanca. La principal pregunta que es fa és:

És possible el canvi d'actitud?
Aquest canvi d'actitud, pot deure's a una recompensa material. Per participar al torneig, havien de ser tres components a l'equip i com Martín havia mort, necessitaven un component i com Bassir va demostrar-los que ell jugava molt bé a la petanca, el van acceptar a l'equip.
La relació que comencen a tenir Bassir i Eusebio, tot i que s'inicia potser per una recompensa material, pot fer que Eusebio reflexioni i canvi la manera de pensar ja que, el fet que no sigui d'aquí, no vol dir que siguin inferiors que nosaltres o que no tinguin dret a fer determinades coses.

1ª Sessió

Per tal d'iniciar aquesta assignatura optativa anomenada Interculturalitat i Immigració, vam començar fent una valoració sobre el que nosaltres pensàvem, el que creiem que pensen els nostres familiars, amics i societat sobre diversos temes relacionats amb la immigració i les diferents cultures.
Seguidament, vam comparar les respostes amb el company del costat i a la majoria de casos pensàvem de manera similar.
Aquesta és una bona activitat per reflexionar sobre si la meva opinió es semblant a la dels meus familiars i amics més pròxims i amb la de la societat.

A l'Hospitalet de Llobregat (on visc), hi ha molta immigració i a l'institut al qual vaig cursar l'ESO i el Batxillerat hi havia molta diversitat d'alumnes de diferents procedències.
Aquesta és la raó que va fer que aquesta assignatura optativa em cridés l'atenció ja que, al barri on visc convivim tant espanyols com persones de diferents ètnies i, a l'institut també perquè estudiàvem junts i en moltes ocasions enriquíem els coneixements quan aquests alumnes explicaven costums dels seus països.

1. Presentació

Em dic Ana, tinc 20 anys i visc a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Estudio a la Universitat de Barcelona el Grau de Pedagogia. El fet d'estudiar Pedagogia, fa que de m'interessi sobretot la relació que s'estableix entre educació i diversitat.

Aquest blog l'he creat per tal de parlar sobre diferents temes i opinions relacionats amb la interculturalitat i immigració.

Salutacions.